L’hèrnia d’hiat.
L’hèrnia d’hiat és una de les patologies més freqüents del sistema digestiu. El manual de principis de medicina interna Harrison defineix l’hèrnia d’hiat com “el pas d’una part de l’estómac cap a la cavitat torácica a través de l’hiat esofàgic del diafragma.”
Mèdicament es distingeixen dos tipus: l’hèrnia per lliscament, on tant la unió gastroesofàgica (el que vindria a ser el cardias) com la part alta de l’estómac (el fundus) llisquen cap amunt; i l’hèrnia paraesofàgica, on la unió gastroesofàgica es manté correctament posicionada, però una part de l’estómac s’hernia a través del mateix hiat esofàgic.
En algún cas poden ser asímptomàtiques i es detecten en proves per altres coses, però generalment provoquen una simptomatologia que engloba especialment la dispepsia (dolor i/o malestar epigàstric), els refluxes gastroesofàgics, pirosis (crémor) i gasos (eructes).
El pacient millora en sedestació i empitjora estirat. Especialment s’ho nota a la nit, sobretot si ha fet un menjar abundant, ha menjat fa poc o bé aquest ha estat ric en greixos.
Molts pacients eleven el capçal del llit per dormir i milloren. Pot afectar igual homes i dones i sovint apareixen més amb l’edat. Els motius poden ser diversos: debilitat lligamentosa, pèrdua de to del cardias, augment de la pressió intraabdominal… No tota cremor en l’epigastri equival a una hèrnia d’hiat, per exemple, patologies cardíaques també s’hi poden confondre. Cal doncs que un metge en faci el diagnòstic, que pot incloure l’endoscòpia o radiografia amb contrast de bari. El tractament (habitualment no quirúrgic) sol incloure recomanacions i un protector gàstric (omeprazol o derivats). Val a dir que aquests poden interferir en l’absorció d’alguns nutrients.
En osteopatía, generalment, podem ajudar a reduir els símptomes.
El tractament és manual i segueix unes línies bàsiques:
- Millorar la mobilitat de l’estómac. Si millora la mobilitat, millora la funció. Aquí s’inclouen maniobres suaus de descens de l’estómac.
- Treballar sobre el diafragma, buscant reduir una mica un posible excés de pressió positiva abdominal que afavoreixi la no ascensió de l’hèrnia. Això pot incloure treballar en la zona cervical mitja, origen del nervi frènic, que innerva aquest múscul tant important.
- Afavorir un millor equilibri del sistema vegetatiu. Es treballa especialmente sobre la zona dorsal mitja i sobre el crani. El treball aquí és difícil, per la ubicació de les seves estructures.
Normalment tres sessions són ja suficients perquè el pacient pugui avaluar si el tractament l’ajuda. Si no és així, no acostumo a continuar. Si aconseguim ajudar, cerquem espaiar les sessions fins a trobar, en funció del que ens diu el pacient, el temps òptim entre sessions. Una forma d’avaluar el benefici de les sessions és una menor necessitat d’ús del protector gàstric.
Si tens dubtes, consultan’s a osteopatia.
Jonathan Codina
Fisioterapeuta 4605. Osteòpata DO, MROE 310.